A continuació vos fem arribar la declaració de CICFEM23: Els drets de les dones en salut

​

Elaborada a proposta de CICFEM22 pel FÒRUM EMAKUMEAK MEDIKUNTZAN (Dones en Medicina).

​

Les dones i els homes tenen els mateixos drets en salut i han de rebre una atenció sanitària adequada que tinga en compte l'efecte dels factors sexe i gènere en l'abordatge de les malalties. La Medicina convencional, i les àrees de salut relacionades, tenen com a referent un model androcèntric que no considera suficientment l'efecte d'aquests factors en la incidència, simptomatologia, evolució, diagnòstic i tractament de les malalties de les dones, la qual cosa perjudica greument la seua salut. Això provoca que no s'aborden de manera adequada els problemes de salut de les dones, ni de les xiquetes, ni de col·lectius vulnerables, sobretot aquells amb característiques diferents en dones i homes, focalitzant tot l'interés en els òrgans sexuals i reproductius.​

​

​Les malalties de les dones han de ser ateses de manera adequada tenint en compte com la mateixa malaltia pot tindre una incidència, simptomatologia, evolució, diagnòstic i tractament diferents en homes i dones. L'esforç terapèutic ha de ser equivalent al que es realitza en el cas dels homes i considerar el testimoni de les dones, els símptomes relatats i el dolor com un reflex d'una malaltia i no com un problema psicosomàtic o social.

​

Les dones tenen dret al fet que es genere coneixement científic sobre els seus processos biològics i malalties, sent incloses com a objecte d'estudi en els assajos clínics i projectes d'investigació, i tingudes en compte com a científiques i creadores d'eixe coneixement. Les dades obtingudes han de desagregar-se per sexe per a poder arribar a unes conclusions adequades i que representen la realitat de les dones. Aquest coneixement ha de ser inclòs en els plans d'estudis de les àrees de Ciències de la Salut per a aconseguir una formació de professionals amb la capacitació per a atendre les malalties de les dones adequadament i que no desenvolupen la seua pràctica professional dirigida pels estereotips i el desconeixement de les diferències.

Les dones tenen dret a ser nomenades com a tals i ser visibilitzades com a pacients i professionals de la salut a través de l'ús del llenguatge inclusiu i imatges no sexistes i lliures d'estereotips tant en textos escrits com en mitjans audiovisuals freqüentment utilitzats per a les campanyes de salut.

La ceguesa de sexe i gènere en docència, investigació i pràctica clínica produeix els efectes següents:

​

• Sobregeneralització de les experiències de les dones a partir de les experiències dels homes i, per tant, una representació falsa de la simptomatologia i evolució de les malalties en les dones si es desvien del model masculí. Açò provoca infradiagnòstic de malalties com, per exemple, la COVID-19, on la simptomatologia en dones és freqüentment gastrointestinal, o l'infart de miocardi, que sol presentar-se amb un dolor referit diferent i acompanyat d'una varietat de símptomes més típics en dones.

​

• Invisibilització de la realitat de les dones i xiquetes. Les dones no som subjectes d'estudi ni tampoc estem representades com a científiques ni professionals en la pràctica clínica. La violència exercida sobre les dones també es manté oculta, com és el cas de la violència física i/o verbal en l’atenció sanitària i obstètrica.

​

• Convertir etapes de la vida de les dones i xiquetes en malalties, com el cicle menstrual, la menopausa o l'embaràs.

​

• Explicació de les diferències basades en estereotips. Catalogar els símptomes de les malalties de les dones com a problemes psicosocials i no com a malalties, fent que la Medicina aplicada a les dones siga una “Medicina biquini”, centrada només en els òrgans sexuals i reproductius.

​

• Tergiversació d’evidències científiques per a justificar diferències, com afirmar que els virus respecten les dones quan, per exemple, la SIDA és la primera causa de morts en dones joves a tot el món i la COVID persistent afecta més a les dones que als homes.

​

En conclusió, es fa necessari incorporar tant les diferències biològiques (anatòmiques, fisiològiques, genètiques, resposta immune, etc.) com les lligades al gènere (rols i activitats, accés i control de recursos, patrons i expectatives i identitat subjectiva) a tots els processos relacionats amb l'àrea de la salut en la creença ferm, com ja considera la Declaració dels Drets Humans de 1948, en la dignitat i el valor de la persona humana i la igualtat de drets d’homes i dones, i que sense ells no serà possible el progrés social ni el desenvolupament sostenible de la humanitat.​

​

​